{"id":27961,"date":"2021-04-14T14:22:43","date_gmt":"2021-04-14T14:22:43","guid":{"rendered":"http:\/\/granadacostanacional.es\/?p=27961"},"modified":"2021-04-14T14:22:43","modified_gmt":"2021-04-14T14:22:43","slug":"libro-recomendado-la-pregaria-de-les-etimologies-de-joan-bauza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/?p=27961","title":{"rendered":"Libro recomendado “LA PREG\u00c0RIA DE LES ETIMOLOGIES” de Joan Bauz\u00e0"},"content":{"rendered":"

Podr\u00e1 leer el libro entero a trav\u00e9s de este enlace\u00a0“LA PREG\u00c0RIA DE LES ETIMOLOGIES”<\/a><\/span><\/h1>\n

INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/h1>\n

 <\/p>\n

Primer vaig aprendre la lli\u00e7\u00f3 i nom\u00e9s molt despr\u00e9s vaig assabentar-me del nom que aquesta lli\u00e7\u00f3 tenia. Quan encara el meu diccionari no havia registrat el terme \u201cetimologia\u201d, el meu pare, que era ferrer de ferradura, arades, claus i cercapous i que tampoc sabia, n\u2019estic segur, el que era una etimologia, m\u2019enseny\u00e0 la primera etimologia de la vida. Anava a escola i em demanaren la lli\u00e7\u00f3 que havia de dir jo de mem\u00f2ria, en aquell temps es deia \u201cde cor\u201d. Quan vaig arribar a casa, i sospitant el que m\u2019esperava, vaig dir al meu pare: \u201cEstic preocupat per l\u2019examen\u201d. Ell em digu\u00e9: \u201cJoanet, els bons estudiants no es preocupen despr\u00e9s de l\u2019examen, sin\u00f3 abans de l\u2019examen\u201d, i afeg\u00ed: \u201cPreocupaci\u00f3 \u00e9s el que es fa abans de l\u2019examen, que \u00e9s estudiar, i tu, el dia abans, t\u2019ocupares a jugar, no a estudiar\u201d. Va ser la primera vegada en la meva vida que vaig aprendre que una preocupaci\u00f3 no era altra cosa que una pre-ocupaci\u00f3, una ocupaci\u00f3 pr\u00e8via.<\/p>\n

Varen passar anys abans de saber que \u201cetimologia\u201d era precisament aix\u00f2, el gust o inter\u00e8s per descobrir les arrels de les paraules. Malgrat Cicer\u00f3, el gran orador de Roma, feu esfor\u00e7os per introduir el terme \u201cveriloquium\u201d (de verus loquor, dir ver) amb voluntat de substituir l\u2019antic terme grec per aquest terme llat\u00ed, el terme guanyador fou, i encara es, \u201cetimologia\u201d.<\/p>\n

Encara que aquesta ci\u00e8ncia que per a mi no ha estat mat\u00e8ria d\u2019estudi aprofundit, les paraules sempre han estat mat\u00e8ria de gust, d\u2019un coneixement que sempre s\u2019ha situat m\u00e9s prop de l\u2019experi\u00e8ncia \u201csabor\u201d que de l\u2019activitat \u201csaber\u201d, val a dir que aquest escrit que avui present \u00e9s fruit m\u00e9s de l\u2019aud\u00e0cia d\u2019un enamorat del vocabulari que d\u2019un expert del diccionari i la gram\u00e0tica.<\/p>\n

Si el meu pare em don\u00e0 la primera empenta quan era nin, l\u2019escriptor Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez em don\u00e0 una altra i important empenta quan, de jovenet, estudiava l\u2019assignatura que tenia per nom \u201cLiteratura\u201d. Em va fascinar un vers del poema que ell titul\u00e0 \u201cIntelijencia\u201d. Deia el vers: \u201cDame el nombre esacto de las cosas\u201d. No nom\u00e9s provoc\u00e0 en mi la curiositat del perqu\u00e8, al t\u00edtol, substitu\u00efa la \u201cg\u201d per la \u201cj\u201d, i en el vers substitu\u00efa la \u201cx\u201d per la \u201cs\u201d, llibertats tan pr\u00f2pies d\u2019aquest autor, sin\u00f3 que em provoc\u00e0 quelcom m\u00e9s substantiu i perdurable; tamb\u00e9 jo vaig substituir alguna cosa, vaig substituir el destinatari de la s\u00faplica, i en lloc de suplicar a la intel\u00b7lig\u00e8ncia el do de l\u2019 exactitud vaig suplicar D\u00e9u la concessi\u00f3 de la gr\u00e0cia. Quantes de vegades, aquest vers preci\u00f3s de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, s\u2019ha fet oraci\u00f3 als meus llavis! D\u2019aqu\u00ed em deu venir, i no d\u2019altra font, la idea del t\u00edtol d\u2019aquest escrit \u201cLa preg\u00e0ria de les etimologies\u201d.<\/p>\n

L\u2019etimologia no t\u00e9 l\u2019exclusiva de l\u2019estudi del termes que cont\u00e9 l\u2019idioma. Hi ha vocables suficientment bells i suficientment encertats que no res tenen a veure amb les seves arrels, per\u00f2 els vocables que posseeixen etimologia han gaudit, en mi, de gran estima i fins i tot d\u2019una esp\u00e8cie de veneraci\u00f3.<\/p>\n

Els termes que incorpor en aquest text s\u00f3n \u00f2bviament els elegits. Dubt ara que algun hagu\u00e9s pogut ser evitat, sense m\u00e9s. Per\u00f2 no dubt que altres, que no han estat incorporats, mereixen la seva pres\u00e8ncia. Record el dia lluny\u00e0 que vaig reparar com n\u2019eren d\u2019encertats els noms en la traject\u00f2ria que fa el sol des que surt a llevant fins que desapareix a ponent, i \u00e9s que la cosa \u00e9s aix\u00ed d\u2019\u00f2bvia, surt a \u201coriens\u201d que significa n\u00e9ixer o sorgir, i s\u2019esvaeix a \u201coccidens\u201d que significa matar; cada dia el sol s\u2019engendra i viu radiant i cada dia el sol es mata i la nit canta el seu dol.<\/p>\n

No volia que sort\u00eds un text excessivament llarg, i per tant hi ha sols els termes que hi ha. Per\u00f2, per exemple, hagu\u00e9s estat una del\u00edcia incorporar el terme \u201creconciliaci\u00f3\u201d provinent dels substantiu \u201cconcilium\u201d i el prefix \u201cre\u201d, i que pot significar tornar a re-pastar una amistat o un col\u00b7lectiu, fruit d\u2019un encontre cordial post-conflictual; de fet la rel \u201ccieo\u201d t\u00e9 el significat de posar en moviment, reiniciar el seguiment. Em fa goig constatar que entre nosaltres, els cristians, des de fa alguns anys, el terme s\u2019ha constitu\u00eft en una de les denominacions m\u00e9s usuals del sagrament de la penit\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00a0L\u2019atractiu que ha exercit el bon mot en la vida meva m\u2019ha conduit a situacions com excessives i tot, i absolutament alienes a la meva compet\u00e8ncia. No nom\u00e9s he somrigut en front d\u2019un vocable que m\u2019encisava, tamb\u00e9 he plorat en front d\u2019un vocable que jo creia que devia existir i no existia i, molest, em demanava perqu\u00e8 si es trobava tan c\u00f2modament dins la meva ment, no es trobava leg\u00edtimament en els diccionaris de la meva llengua. A qu\u00e8 ve, m\u2019interrogava a mi mateix, que s\u2019hagi aprovat l\u2019\u00fas del verb \u201cestranyar\u201d i no l\u2019\u00fas del verb \u201centranyar\u201d, que \u00e9s m\u00e9s bell i, ni cal dir-ho, m\u00e9s entranyable; perqu\u00e8, en la nostra llengua, l\u2019operaci\u00f3 que persegueix l\u2019allunyament ha merescut, en aquest cas, m\u00e9s atenci\u00f3 verbal que l\u2019operaci\u00f3 que aconsegueix l\u2019apropament. Es nota que el vocabulari no \u00e9s una ci\u00e8ncia exacta, caldria aportar aqu\u00ed el cas contrari, el vocable intimitat \u00e9s acceptat i, en canvi, no ho \u00e9s el vocable extimitat.<\/p>\n

He sofert igualment el cas de no poder explicar en la meva llengua nadiua una etimologia que em semblava conceptualment molt valuosa, i vaig explicar, en llengua castellana, els anys que vaig viure al Per\u00fa. En castell\u00e0 \u00e9s molt habitual, a l\u2019hora de parlar sobre l\u2019estimar, emprar \u201camar\u201d i \u201cquerer\u201d, i jo m\u2019inclinava m\u00e9s per \u201cquerer\u201d en ra\u00f3 de la seva bella etimologia. \u201cQuerer\u201d prov\u00e9 del llat\u00ed \u201cquaerere\u201d que significa cercar, requerir, inquirir; sempre \u00e9s una operaci\u00f3 de recerca. Nuvis i casat agra\u00efen molt aquest consideraci\u00f3: estimar est\u00e0 m\u00e9s prop de cercar permanentment l\u2019estimat que no de posseir-lo d\u2019una vegada per a sempre.<\/p>\n

Conf\u00e9s que jugar el joc de les etimologies et proporciona moltes alegries, per\u00f2 m\u00e9s de dues vegades m\u2019ha proporcionat veritables fracassos. Una vegada vaig admetre que \u201carquitecto\u201d procedia de \u201carco\u201d i de \u201ctecho\u201d, com una altra vegada quasi vaig donar per v\u00e0lid el que era no era m\u00e9s que un disbarat, que \u201cpaci\u00e8ncia\u201d provenia de \u201cpaz\u201d i de \u201cciencia\u201d. Aix\u00ed \u00e9s que aprofit ara per demanar excuses, si en algun terme no he estat just.<\/p>\n

El joc de les etimologies no nom\u00e9s m\u2019ha proporcionat fracassos prou eloq\u00fcents, tamb\u00e9 m\u2019ha emp\u00e8s a esfor\u00e7os que contenien m\u00e9s pretensi\u00f3 teol\u00f2gica que exactitud ling\u00fc\u00edstica, com per exemple quan, escrivint sobre la preg\u00e0ria del Parenostre, vaig redactar aquest par\u00e0graf: \u201cPare inclou pa. El pa de pare no \u00e9s tan sols una s\u00edl\u00b7laba del vocable. El fonema \u201cpa\u201d que inclou el vocable pare, inclou aix\u00ed mateix el projecte de D\u00e9u sobre els homes. Si dient \u201c Pare nostre\u201d, expressam que ens sentim fills de D\u00e9u, dient \u201cel nostre pa\u201d expressam que tots ens sentim germans dels homes\u201d.<\/p>\n

La B\u00edblia constitueix un pou sense fons per a les etimologies. Molts noms de llocs i de persones tenen una import\u00e0ncia enorme a l\u2019hora d\u2019interpretar l\u2019escena i l\u2019escenari en els que surten. Recordem, a tall d\u2019exemples, els noms personals d\u2019Abraham, pare de multituds; d\u2019Isaac, aquell amb qui D\u00e9u riur\u00e0; de Raquel, ovella de D\u00e9u; de Salom\u00f3, de la rel shalom, pac\u00edfic. O els noms geogr\u00e0fics de Beerxeba, pou del jurament, i el de Betlem, casa del pa. En el text que tens a les mans, es troben les etimologies de Josep, Noem\u00ed, i el de Bet\u00e0nia.<\/p>\n

El 1903 el gran Joan Maragall prengu\u00e9 possessi\u00f3 de la presid\u00e8ncia de l\u2019Ateneu barcelon\u00ed fent un discurs amb el t\u00edtol \u201cElogi de la paraula\u201d. El fil\u00f2sof alemany Heidegger escriv\u00ed \u201cLa paraula \u00e9s la casa de l\u2019home\u201d. Cada paraula \u00e9s un m\u00f3n i una hist\u00f2ria: les paraules neixen, s\u2019encadenen unes a les altres, es cansen, defalleixen i moren. I \u00e9s que les paraules, com els homes, tenen curriculum i vida i mort pr\u00f2pies.<\/p>\n

Per\u00f2 si les paraules s\u00f3n alguna cosa meravellosa, les paraules s\u00f3n veu, s\u00f3n originalment veu. La tradici\u00f3 oral \u00e9s anterior, i m\u00e9s potent, que la tradici\u00f3 escrita. En el principi no fou el llibre, fou la Veu, a tots els grans inicis hi ha una veu: Al principi\u2026 D\u00e9u digu\u00e9 (Gn 1,1.3), aix\u00ed s\u2019inicia la creaci\u00f3. I aix\u00ed Sant Joan inicia el seu evangeli: \u201cAl principi existia la paraula\u201d (Jn 1,1), i \u00e9s clar que en aquest principi no hi tenia lloc encara l\u2019escriptura. Aix\u00ed Sant Marc anuncia l\u2019inici de l\u2019evangelitzaci\u00f3: \u201cAnau i anunciau\u201d (Mc 16,15). Tota paraula, molt abans d\u2019entrar al Diccionari, sort\u00ed de la gargamella de l\u2019home. \u00c9s per aix\u00f2 que la paraula \u00e9s primordialment veu, veu per a la o\u00efda, so per ser escoltat: \u201cEscolta, Israel\u201d (Dt 6,4), fou promulgat abans de la promulgaci\u00f3 del llistat dels Deu Manaments. \u201cAquest \u00e9s el meu Fill, el meu estimat; escoltau-lo\u201d (Mc 9,7) se sent\u00ed, des del cel, al cim d\u2019una muntanya alta. La paraula primordial \u00e9s so abans que escriptura, i \u00e9s per aix\u00f2 que es audici\u00f3 abans que llibre, i \u00e9s per aix\u00f2 que, m\u00e9s que lectors, exigeix oients.<\/p>\n

Les paraules escrites poden ser les mateixes, per\u00f2, segons la veu del que les pronuncia, seran paraules agradables, nervioses, agressives, tranquil\u00b7les, mon\u00f2tones, entranyables, segures, suggestives, sarc\u00e0stiques, persuasives. La veu disposa, per aix\u00f2, de sis grans mecanismes: el to, el volum, l\u2019expressivitat, l\u2019accent, el ritme i la pausa. Deu ser per aquesta ra\u00f3 que la lit\u00fargia ha apostat no per repartir a cada un dels participants fulls impresos perqu\u00e8 els llegeixin, ha apostat per conferir a un el ministeri de la proclamaci\u00f3 de la paraula perqu\u00e8 tots la puguem escoltar plegats.<\/p>\n

Jo conf\u00e9s que en el transcurs de la meva vida he realitzat algunes peregrinacions, totes elles m\u2019han omplert el cor de goig. Les primeres que vull esmentar s\u00f3n les religioses i, m\u00e9s en concret, les realitzades als tres punts m\u00e9s emblem\u00e0tics de la cristiandat: al sepulcre buit de Jerusalem, als sepulcres de Sant Pere i de Sant Pau a Roma, al sepulcre de Sant Jaume a Compostel\u00b7la. Per\u00f2 tamb\u00e9 he tingut inter\u00e8s en algunes peregrinacions, diguem-ne laiques; citar\u00e9 les dues que tenien la pretensi\u00f3 d\u2019aproximar-me a dues veus, sabia que l\u2019objectiu era f\u00edsicament impossible, sabia que sol era una ficci\u00f3 del cor.<\/p>\n

La primera peregrinaci\u00f3 laica fou al pou del claustre del convent dominic\u00e0 de Sant Esteve de Salamanca: quina emoci\u00f3 posar l\u2019esguard al fons del pou, per\u00f2 sobre tot posar-hi l\u2019o\u00efda amb la il\u00b7lusi\u00f3 de sentir com don Miguel de Unamuno, rector de la Universitat de la ciutat, inclin\u00e0 tamb\u00e9 els llavis que pronunciaven fort \u201cYo, yo, yo\u201d, a la recerca anguniosa de sentir a continuaci\u00f3 l\u2019eco que li retornava l\u2019afirmaci\u00f3 de la seva entitat de persona individual. Una altra peregrinaci\u00f3 fou al cementeri de la ciutat de Soria per visitar la tomba de Leonor, l\u2019estimada difunta de Antonio Machado, per\u00f2 sobre tot, per escoltar l\u2019eco de la veu de l\u2019autor del poema \u201cA un olmo seco\u201d, escrit poc abans de la defunci\u00f3 d\u2019Elionor, om que queda molt prop de la paret del cementeri. De Machado i de Unamuno no m\u2019eren suficients narracions i versificacions, pretenia la veu; sabia i s\u00e9 que hi ha fets impossibles, per\u00f2 creia i encara crec que totes les il\u00b7lusions s\u00f3n possibles. Un dia em demanaren: Hi ha alguna cosa millor que la paraula humana? Vaig respondre: S\u00ed, la veu humana.<\/p>\n

Com m\u2019haguera agradat sentir paraules sortides de la boca de Jes\u00fas! Tres paraules, en especial, ben concretes elles, les tres. Una, la primera, la pronunciada a la matinada del dia de Pasqua, un nom de persona, en aquest cas paradigm\u00e0tic, un nom de dona, \u201cMaria!\u201d (Jn 20,16). La segona paraula \u00e9s en plural, per les vegades que la repet\u00ed i per a multitud de persones a les que anaven dirigides: \u201cFeli\u00e7os!\u201d (Mt 5,3-12), sortosos, benaurats. I la tercera, \u00e9s la primera del Parenostre, la referida al seu pare del cel, dita en llengua materna, en arameu, \u201cAbb\u00e0\u201d (Lc 11,2). En cada un dels tres casos, es tracte d\u2019un sol mot No digu\u00e9 m\u00e9s que un nom, un vocable sol, per\u00f2 amb quina tonalitat, quina intensitat, quina reverberaci\u00f3 imaginable!<\/p>\n

Per aix\u00f2, faig una recomanaci\u00f3 sincera a tots els que donaran lectura al text impr\u00e8s: en comptes de llegir la paraula que encap\u00e7ala cada apartat, la pronuncieu, la digueu fort, i descobrireu que cada vocable no sol vehicula coneixement, sin\u00f3 tamb\u00e9 m\u00fasica. Cada etimologia porta la frag\u00e0ncia sonora de les arrels.<\/p>\n

I una segona recomanaci\u00f3 per quan arribeu a les darreres paraules de cada apartat, les de les Cites b\u00edbliques, i que \u00e9s la continguda al llibre del profeta Ezequiel: \u201cFill d\u2019home, escolta amb atenci\u00f3 totes les paraules que et dir\u00e9 i acull-les en el teu cor\u201d (Ez 3,10), \u00e9s a dir, la recomanaci\u00f3 de convertir el que els ulls llegeixin en preg\u00e0ria personal. Tal volta seria una idea a posar en pr\u00e0ctica, la d\u2019escollir una etimologia concreta i convertir-la en tema de preg\u00e0ria del dia.<\/p>\n

Que D\u00e9u mos do la maina!<\/p>\n

\"MRW\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podr\u00e1 leer el libro entero a trav\u00e9s de este enlace\u00a0“LA PREG\u00c0RIA DE LES ETIMOLOGIES” INTRODUCCI\u00d3   Primer vaig aprendre la…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":27962,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[21,29,30],"tags":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/27961"}],"collection":[{"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=27961"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/27961\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=27961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=27961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/granadacostaglobal.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=27961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}